joan de la rúbia

        JOAN DE LA RÚBIA va néixer a Reus el 1952, i hi visqué fins als vint-i-un anys. Als seus versos trobem referències a la pertinença, d'ell i del seu germà Josep, a les colles de brivalls o adolescents que, durant la seva primera adolescència, pul·lulaven pels barris i els defores de la ciutat. Aquests indrets de Reus tenien un marcat regust rural, i aleshores la vida popular estava amarada d'un costumisme avui definitivament perdut. En les batusses practicades hi participava el també poeta Quim Besora, que ha al·ludit en diverses poesies seves als esbarjos de carrer en què participaven, a mig camí entre jocs i entremaliadures.
      El 1973 es traslladà a Barcelona, on ha fixat la base residencial d'aleshores ençà. Al llarg de la vida ha tingut ocupacions laborals variades, entre les quals obrer industrial, carter, auxiliar en editorials, guarda del refugi de muntanya a Mont-ral i assistent a un consultori mèdic. Des de jove s'ha dedicat a escriure poesia. El 1981, amb Amaïla, va guanyar el premi López-Picó de poesia. El 1982 va publicar en dos volums la poesia de Miquel Escudero, mort el 1978.
       Joan de la Rúbia és un poeta a qui plauen de vegades els ritmes de les cançons (no debades, al voltant dels vint anys, va fer alguns recitals com a cantant), d’altres vegades les imatges oníriques, sovint surreals i misterioses, que recorden Lautréamont o Foix.
      Heus-ne una petita mostra a continuació, en unes poesies escrites quan s'acostava als trenta anys. Llavors parlàvem sovint, ara no. Ens hem trobat més recentment alguna de les vegades que ve a Reus, on té germans. El 2007 havia publicat un nou llibre, L'illa de l'ermità, que, coneixent el seu periple vital, és fàcil endevinar que es refereix directament a ell mateix. 

      L'abril de 2015 va participar, també a Reus, al recital "Incitació al poeticidi". Durant l'estiu d'aquest any em va facilitar l'accés, a Barcelona, al seu fons documental relatiu al poeta Miquel Escudero. Aquest petit arxiu, on va reunir de manera providencial poc després de la mort d'Escudero tot de documents i originals que altrament s'haurien perdut sense remei, és de valor immens pels interessats en la seva obra. La consulta em va fornir aclariments i documentació per un article sobre Miquel Escudero que vaig publicar el juliol a la revista NW.


AMB MOTS PRESOS DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT
                                                                            
Ara no es fa, però jo encara ho faria:
Una galera armaria de nits
o un galió
                amb les veles més fines,
i amb cent pirates com la meva sort.

Solcaria horitzons d’escuma blanca
amb ardidesa punyent,
i anhelaria
                els vells amors d’una donzella,
captiva encara dels lladres de la mar.

A les cavorques de l’illa més llunyana,
si convingués, hi aniria
pel sud,
           i pel nord tornaria als ports
i a les tavernes on hi ha bons mariners.

Allí beuria uns glops de vi vora els amics,
amb les copes d’argent
robades
            als impossibles vençuts en la travessa,
llarga travessa, pel blau i ample mar.

Ara no es fa, però jo encara ho faria:
per ventura solcaria marines,
o perdria
             aquell esperit baladrer i enyorat,
que es troba dormint a les rambles del mar.

(del llibre Convit de l’aire [dins Tres poetes 77], 1978)


ESTIU

De petit vaig menjar sucre amb marbre,
pols irritant de les botigues de Reus.
Corrien els anys cinquanta o més,
i de naturalesa insultant n’érem molts,
palestins de distintes races juntes,
íbers i helènics, gods i garenos.
Pels camps del llamp tot era abundor
i arraulits sota els garrofers, en Jep i jo,
jèiem suats en l’hora de la posta.
El sol encara llepava el llom llis
dels objectes purs, allà vora els conreus.
A la ciutat els anhels eren uns altres,
i els que jutjàvem millor viure al dia
érem els menys tinguts en compte.
Nosaltres, però, fills de baixa condició,
cercàvem felicitat per canyars i bardisses
fent trinxeres al peu de les atzavares.
Al passeig, i als recs que banyen plàtans,
bevíem aigua a glops i de bocaterrosa.
Cap flaire millor ens donà aquell temps.

(del llibre Passatge, 1979)


LA CONTINUÏTAT PLAGIADA

París, el bulevard de dia m’increpa.
No he vist pas la ciutat, lectors,
però ignoreu un moment les fites,
la meva cercavila ha estat divinal.
Oïa glòries fumejant per alabastres verds.
La tendra veu d’una brisa gàl·lica,
perfumant-se al mirall dels meus ulls.
Mentre, restava plaent en la riba calenta,
la putrefacta pel vi de novelles fonts.
Jo, l’agosarat pensador de la nostàlgia,
que pensava en un temps de tèrbol fum.
Maresmes, llunyanies, sorra i perfums.
Quins poderosos focs a l’estiuada!
Llanterna zodiacal dels bells meandres.

(del llibre Amaïla, 1982)


BIBLIOGRAFIA DE JOAN DE LA RÚBIA

  • "Guaita del vent", dins Revista del Centre de Lectura, núm. 293-294, abril-maig 1977, p. 13-14.
  • Tres poetes 77 [obra col·lectiva]: Premi Amadeu Oller, Barcelona 1978. 
  • Passatge: Edicions Èpsilon (Quaderns Foc Nou, 11), Tarragona 1979. 
  • "Detrimentum", dins 1a, mostra de narrativa reusenca: Edicions del Centre de Lectura, Reus 1980.
  • Amaïla: Edicions del Mall (Llibres del Mall, 64), Sant Boi de Llobrebat, 1982. 
  • Fulls del romanç d'Elsa Ellisson [edició de l'Obra Poètica I de Miquel Escudero]: Edicions del Mall (Sèrie Batent, 8), Sant Boi de Llobregat 1982. 
  • Caravana [edició de l'Obra Poètica II de Miquel Escudero]: Edicions del Mall (Sèrie Batent, 9), Sant Boi de Llobregat 1982. 
  • L'illa de l'ermità: Emboscall, Vic 2007.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada